Aconseguir els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 no serà possible si no es compta amb les persones. La ciutadania ha de ser el motor del canvi cap a models de desenvolupament que no posin en risc les oportunitats de les properes generacions, el futur del planeta i alhora impulsin els drets humans, així com els valors del desenvolupament sostenible. Per això, evidentment, no és possible transformar el món sense que la societat es transformi.
Quina ha resultat ser la millor eina transformadora? L’educació.
L’educació des de les escoles contribueix d’una manera fonamental a la formació de subjectes i comunitats sensibles, responsables i ètiques, que abordin les problemàtiques generades al medi natural, entenent la seva complexitat i participant de manera activa i prepositiva en la presa de decisions que beneficien l’entorn.
Integrar l’educació ambiental en el currículum escolar és crucial per a construir la consciència ambiental des d’una edat primerenca. L’educació a l’escola no només ha de proporcionar coneixements sobre la biodiversitat i els ecosistemes, sinó que també ha de fomentar actituds proambientals des de la infantesa.
Tampoc es tracta de caure en el tòpic que tot es soluciona amb l’educació, ni que la responsabilitat del canvi es troba únicament sobre les espatlles de professors i alumnes, no transformarem la societat només des de l’escola. Però sí pot esdevenir el punt de partida per provocar cert desenvolupament moral en les persones. Segons el nostre judici, l’escola ha d’oferir punts de referència sòlids per a una educació ambiental, que ajudi a conviure en una societat democràtica i plural.
En el moment actual seria bo també desmitificar i fins i tot desaconsellar, la necessitat de prioritzar en el context escolar l’avaluació de les actituds ambientals. No només es tracta de transmetre informació, sinó també de conrear actituds i valors sostenibles. En comprendre la interconnexió entre les accions individuals i les seves conseqüències ambientals, els estudiants són més propensos a adoptar comportaments respectuosos amb l’entorn.
En aquesta mateixa línia, també seria interessant no centrar els esforços en les aptituds acadèmiques, sinó en conrear la valoració i l’estima dels alumnes vers la natura i crear, d’aquesta manera, una consciència més enllà de la imposició d’unes idees i basada només en l’apreciació d’allò que ens envolta, per a que ells mateixos desenvolupin, autònomament, aquesta estima que derivarà en la necessitat de conservació ambiental.
Sembla evident i estic convençut que ja s’hi destinen esforços, però per aconseguir aquesta fita és de vital importància donar a conèixer la natura local per a que els nens i nenes es facin seu el medi que els envolta. Ha de formar part inherent del seu desenvolupament integral per a teixir una connexió significativa amb ell. En primera instància, per proporcionar una comprensió més profunda del patrimoni natural, únic i particular present a la seva àrea, també, per entendre la fràgil interdependència dels éssers vius i, finalment, per posar en valor la pèrdua irreparable que suposaria no poder gaudir d’aquest tresor.
La natura local també proporciona un valuós context cultural i històric. Els nens poden aprendre sobre les tradicions, històries i pràctiques que han sorgit en relació amb l’entorn natural de la seva comunitat. Aquesta comprensió contribueix a enfortir la identitat local i promou un sentit d’arrelament que no prolifera fàcilment en el nostre territori.
En última instància, la incorporació de l’educació ambiental a les escoles contribueix significativament a la formació de ciutadans conscients i responsables. Aquests ciutadans estan més ben equipats per participar en la presa de decisions informades i col·laborar en la cerca de solucions sostenibles. L’educació ambiental no sols és essencial per al benestar del planeta, sinó també per al desenvolupament d’una societat més equitativa i compromesa.
Marc Iserte Centelles
Tècnic Ambiental de BMS Consultoria Estratègica