El Dia Mundial de la Terra es commemora cada 22 d’abril des de fa gairebé cinquanta anys. Es tracta d’un dia per a retre homenatge i reconèixer a la Terra com la nostra llar i per conscienciar sobre la interdependència entre els seus molts ecosistemes i els éssers vius que l’habitem.
En un dia tan assenyalat com avui, i com és natural, els diaris, revistes i blocs van plens d’articles catastrofistes dirigits a descriure la condició, cada cop més afeblida, del nostre estimat planeta. No és una qüestió menor, i és probable que un escrit que se centri a informar sobre els greuges i els impactes que amenacen casa nostra tingui major repercussió, però creiem que, per continuar avançant, també cal fer valdre les bones notícies i els avenços en matèria mediambiental.
Per aquest motiu, volem expressar que més enllà del greuge que suposa la indústria petroliera, el grau d’amenaça de les nostres espècies o l’augment de la migració climàtica, hi ha esperança, hi ha bones notícies i hi ha iniciatives valentes de gent encaparrada a revertir la situació. Aquí us n’exposem algunes:
1. Es corregeix una injustícia llargament ignorada:
Alguns dels països afectats pel canvi climàtic són els que menys han fet per a agreujar-lo. Per això, els líders mundials que van participar en la conferència mundial pel clima (COP27) durant el mes de novembre van acordar un sistema de finançament que ajudarà als països en vies de desenvolupament a accedir a ajuda financera per a adaptar-se i recuperar-se del canvi climàtic.
Un avenç que, juntament amb el desenvolupament de la “ciència de l’atribució”, és a dir, la ciència que relaciona els efectes del canvi climàtic amb esdeveniments determinats, farà que prevalgui la responsabilitat i la justícia. Un exemple clar són les inundacions mortals d’aquest darrer estiu al Pakistan. País que ha contribuït en menys d’un 1% a les emissions de GEH mundials i que s’ha vist forçat a invertir milions de dòlars en les tasques de reparació.
2. Els gegants es posen les piles:
L’IRA (Llei de Reducció de la Inflació), ja és una realitat als EUA. I repercutirà amb l’equivalent a 369.000 milions d’euros en projectes d’energia neta i incentius per a tecnologies d’eficiència energètica, com els vehicles elèctrics.
Al final de la dècada, el 81% de l’energia del país podria procedir de fonts com l’eòlica i la solar. El projecte de llei també va introduir discretament la primera taxa del país sobre el metà. Un gas d’efecte hivernacle íntimament lligat a la ramaderia i amb un potencial d’escalfament superior al del CO2.
3. Restaurar els ecosistemes perduts:
El rewilding (retorn a lo salvatge) és un moviment que afavoreix recuperar ecosistemes degradats o pràcticament desapareguts. La repoblació forestal es defineix en termes generals com el procés de recuperació de la flora i la fauna autòctones perdudes. Escòcia, que s’ha compromès a convertir-se en la primera “nació resilvestrada” del món, està retornant a la vida boscos i reintroduint espècies que s’havien perdut feia segles als boscos de Caledonia.
A Califòrnia i Louisiana (els Estats Units), s’està permetent a la naturalesa corregir el seu propi curs. Una agència federal d’energia va aprovar recentment un pla per a demolir quatre preses al llarg del riu Klamath inferior de Califòrnia per a restaurar els hàbitats crítics del salmó. En la costa del Golf, Louisiana va fer un pas important en el seu pla per a alterar el cabal del delta del riu Mississipí i desviar els sediments del riu aigües avall, un últim esforç per a restaurar la costa de l’estat, que es troba en constant retrocés.
4. Una solució tant obvia com imaginativa
Investigadors de l’Escola de Medi Ambient de Yale han trobat que poblacions suficientment robustes de nou espècies concretes d’animals podrien millorar la captura de la naturalesa i la retenció de diòxid de carboni dins dels ecosistemes. Van estimar que l’augment de les poblacions d’elefants forestals africans, bisons americans, peixos, llops grisos, bous mesquers, llúdrigues marines, taurons, balenes i nyus, entre d’altres, podria conduir a la captura de 6,41 gigatones de diòxid de carboni a l’any. Quantitat que assoleix, en un 95%, la quantitat necessària per a garantir que l’escalfament global es manté per sota dels 1,5 graus centígrads, el llindar establert a l’Acord de París.
Científics d’arreu han pogut observar que en la majoria d’hàbitats on es conserven poblacions pròsperes d’aquestes espècies, el mateix ecosistema actua com a embornal i s’hi observa un augment del 250% en l’emmagatzematge de carboni. Una conseqüència directa d’accions tan senzilles i naturals com la dispersió de les llavors, el creixement d’arbres, el consum de prats per part dels herbívors o la fixació del diòxid de carboni al mateix sòl per part dels insectes.
Aquestes són les idees i troballes que hem escollit per exposar la situació de la nostra estimada Terra. Mai està de més conscienciar per qualsevol mitjà, i el catastrofisme és tant lícit com qualsevol altre, però si no som capaços de fer valdre la feina feta i recollir la collita, encara que no hàgim aconseguit la fita final, potser només aconseguirem lamentar-nos i quedar-nos a mitges. No vull dir que ens haguem de donar per vençuts, tampoc que ja tinguem la feina feta, simplement, permetem-nos gaudir de les petites victòries per continuar avançant.
Marc Iserte Centelles
Tècnic Ambiental de BMS Consultoria Estratègica